Els buits de la simpatía

Jo he triat aquesta part del cos, els “foradets de la galta”; Ja que ningú, o bé quasi ningú en pot prescindir.

A mi personalment m’agrada tenir-los i  desprendre els  somriures, que bàsicament són la millor medicina que hi pot haver.  Perquè no ? per què no somriure quan tinguis la ocasió, o si més no, en els moments més tristos que pots tenir al llarg de la teva vida?
 Sense dubte algun, pot ser una bona senyal de que no ets gens feble, sinó que tot el contrari.

Aquests  buits,  moltes vegades em delaten; En la situació en que ja no puc aguantar més el riure, i sóc el centre d’atenció, just en aquest moment, es formen els caus i em descobreixen, això em sol passar en els moments durs ,o quant em reganyen a mi o a algú altre.  Jo amb intenció de dissimular, i amb cara innocent canvio a un tema graciós. Però no sempre dóna el seus fruits.

En definitiva, m’agrada tenir-los, gaudir-los sempre que puc.