Obrim la porta a la imaginació?

Des de aquí, d’aquesta finestra, no només veig cotxes, cases, ocells o núvols. Sinó que també hi puc veure un món de colors, somnis i il·lusions que no sempre es compleixen. Però  només s’ha de tenir un poc de imaginació, així que cada cop que em paro a pensar mirant per la finestra puc arribar a preguntes sense respostes.
Potser, d’aquí uns dies no pensi el mateix, canvií de opinió o simplement ho vegi des de una altra perspectiva; Però de moment, això no passa.

Però no tot és el sentit de la vista, doncs també hi ha el de la oïda. Si, la oïda, en els instants en que el veï de baix posa la música a més no poder, per una simple pujada d’adrenalina, o si més no quan fan alguna exposició com per exemple la del altre dia, que va tractar de motos;  Treus el cap  i veus a gent fent fotos, i cantant al compàs de la música, i sents que tot això t’anima a baixar-hi i gaudir més que ningú altre. Però que hi farem? M’agrada, penso que es diferent...

Simplement obrim una nova porta a una altre dimensió.