Dissabte 16 de Juny de 2012
Avui no tractaré de dir el que m’ha passat sinó que escriure com em
podrien veure els meus amics o persones del meu voltant.
Potser no sóc capaç de mostrar qui m’importa,
potser no sóc d’aquells que donen un gran petó de bon dia, potser amb una
mirada ho dic tot. Però a mi em pesen els moments més bons que no pas els
dolent. Encara que sigui difícil, ho intento:
M’agrada sempre treure un somriure. Per més petit que sigui, sóc d’aquells que es
converteix en pallasso per treure un somriure, d’aquells que sense dubtar-ho
sap que alguna cosa no va bé, d’aquells que sense preguntar es senta al costat
de la persona i l’anima a més no poder.
Sempre intento veure les coses
positives. Qualsevol problema o situació
incòmoda mai està de més parar reflexionar i pensar en les conseqüència de tot allò
que ha passat.
Seguidament, penso que sóc una persona bastant
afable. Sempre intento ser agradable, quan estic parlant amb algú o el tracte
que tenim dia a dia. Intento polir, aquelles cosetes que em manquen o que
podrien estar millor.
I aquests són els únics motius per el qual avui vull donar gràcies a
totes les persones que m’aguanten en el seu dia a dia.
