Els buits de la simpatía

Jo he triat aquesta part del cos, els “foradets de la galta”; Ja que ningú, o bé quasi ningú en pot prescindir.

A mi personalment m’agrada tenir-los i  desprendre els  somriures, que bàsicament són la millor medicina que hi pot haver.  Perquè no ? per què no somriure quan tinguis la ocasió, o si més no, en els moments més tristos que pots tenir al llarg de la teva vida?
 Sense dubte algun, pot ser una bona senyal de que no ets gens feble, sinó que tot el contrari.

Aquests  buits,  moltes vegades em delaten; En la situació en que ja no puc aguantar més el riure, i sóc el centre d’atenció, just en aquest moment, es formen els caus i em descobreixen, això em sol passar en els moments durs ,o quant em reganyen a mi o a algú altre.  Jo amb intenció de dissimular, i amb cara innocent canvio a un tema graciós. Però no sempre dóna el seus fruits.

En definitiva, m’agrada tenir-los, gaudir-los sempre que puc.

Obrim la porta a la imaginació?

Des de aquí, d’aquesta finestra, no només veig cotxes, cases, ocells o núvols. Sinó que també hi puc veure un món de colors, somnis i il·lusions que no sempre es compleixen. Però  només s’ha de tenir un poc de imaginació, així que cada cop que em paro a pensar mirant per la finestra puc arribar a preguntes sense respostes.
Potser, d’aquí uns dies no pensi el mateix, canvií de opinió o simplement ho vegi des de una altra perspectiva; Però de moment, això no passa.

Però no tot és el sentit de la vista, doncs també hi ha el de la oïda. Si, la oïda, en els instants en que el veï de baix posa la música a més no poder, per una simple pujada d’adrenalina, o si més no quan fan alguna exposició com per exemple la del altre dia, que va tractar de motos;  Treus el cap  i veus a gent fent fotos, i cantant al compàs de la música, i sents que tot això t’anima a baixar-hi i gaudir més que ningú altre. Però que hi farem? M’agrada, penso que es diferent...

Simplement obrim una nova porta a una altre dimensió.