Visca Jo

Dissabte 16 de Juny de 2012

Avui no tractaré de dir el que m’ha passat sinó que escriure com em podrien veure els meus amics o persones del meu voltant.

Potser no sóc capaç de mostrar qui m’importa, potser no sóc d’aquells que donen un gran petó de bon dia, potser amb una mirada ho dic tot. Però a mi em pesen els moments més bons que no pas els dolent. Encara que sigui difícil, ho intento:

M’agrada sempre treure un somriure.  Per més petit que sigui, sóc d’aquells que es converteix en pallasso per treure un somriure, d’aquells que sense dubtar-ho sap que alguna cosa no va bé, d’aquells que sense preguntar es senta al costat de la persona i l’anima a més no poder.

Sempre intento veure les coses positives.  Qualsevol problema o situació incòmoda mai està de més parar reflexionar i pensar en les conseqüència de tot allò que ha passat.

Seguidament, penso que sóc una persona bastant afable. Sempre intento ser agradable, quan estic parlant amb algú o el tracte que tenim dia a dia. Intento polir, aquelles cosetes que em manquen o que podrien estar millor.

I aquests són els únics motius per el qual avui vull donar gràcies a totes les persones que m’aguanten en el seu dia a dia. 

Carpe Diem

Carpe diem: expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia", es refereix  a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat o a gaudir dels plaers de la vida deixant de costat el futur.

Em vaig despertar totalment diferent, després d’haver-me llegit tot aquell llibre que s’anomenava: “Carpe diem”, en català “Viu la vida”. Em vaig posar a pensar i em vaig dir-me que no es tard per gaudir d’ara en endavant, que sempre estar é disposat a aprendre alguna cosa nova dia a dia. I així va ser ara no tinc cap mena de remordiments , sé que vaig ser totalment feliç durant la meva adolescència, sé que ningú hauria gaudit més del que jo vaig fer.   Encara que potser es ben cert del que diuen;  allò de que mai serà tard per saltar, córrer, cantar, jugar, en definitiva, gaudir. El camí és curt però intens...